Categories
Podcast

Innovació i mirada al futur | Ivan Bofarull T202

“Mira amunt, cap a la Lluna i fixa allà el teu objectiu”

Ivan Bofarull

Parlem amb Ivan Bofarull sobre la innovació disruptiva i el potencial que té pensar en gran per arribar a fer coses excepcionals.

Si agafem com a referència el context que tenim i els recursos dels que disposem, ja estem partint d’unes limitacions. Si ens imaginem l’escenari futur que ens agradaria aconseguir i mirem lluny, no en tenim prou amb els recursos actuals i ens obliga a pensar de manera diferent i fora del nostre context per buscar solucions a aquell escenari. I això com es trasllada a l’educació? quines tendències, millores o aportacions podrem aplicar a l’educació?

Enllaços relacionats:


Moonshot thinking

Llibre recomanat: Moonshot thinking

Autor: Ivan Bofarull

La disrupció és la nova normalitat. Això no hauria de ser un maldecap ni una causa de pànic per a la teva empresa, sinó l’impuls necessari per emprendre un viatge apassionant de transformació. En aquest llibre, Ivan Bofarull, Chief Innovation Officer d’Esade, proposa tres ensenyaments clau per aconseguir-ho:

  • Adoptar una mentalitat veritablement emprenedora gràcies al moonshot thinking, el model mental que anteposa les millores exponencials (10x) a les incrementals (+10%).
  • Ser un expert de la disrupció: entendre què vol dir realment, quins senyals emet, com podem anticipar-la, què podem aprendre dels èxits i fracassos de diferents empreses, etc.
  • Dissenyar un model sistemàtic d’innovació disruptiva per a la teva empresa, la moonshot innovation, que utilitza el moonshot thinking com a catalitzador i consta de tres fases: anticipació, llançament i aterratge.


Subscriu-te a la llista per rebre els nous episodis, els enllaços i material complementari després de cada podcast👇🏽

Categories
Podcast

Educar avui, què vol dir fer de mestre? | Jaume Funes T2E01

Jaume Funes

Parlem amb Jaume Funes Artiaga, psicòleg, educador i periodista, amb tota una vida professional dedicada al món dels adolescents i joves i a les seves dificultats socials.

En relació amb un dels seus llibres, parlem de què és fer de mestre quan ningú sap per a què serveix, de com ha canviat l’educació en els últims anys i quin rol hi juga el mestre. Però també parlem del futur, dels nous currículums i de la innovació educativa.

http://jaumefunes.com/


El diari de l'educació

Article recomanat

Marina Subirats. al Diari de l’Educació “Què vol dir educar avui?

https://diarieducacio.cat/que-vol-dir-educar-avui/

Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix

Llibre recomanat.

Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix. Jaume Funes

Ser mestre, ser professora, és exercir una professió que obliga a escoltar, a observar la realitat en què viuen els alumnes. És una professió que conserva intactes les raons de ser, la voluntat d’humanitzar infants i adolescents, però que està obligada a renovar les formes d’exercir-la.

Aquest és un llibre escrit per ordenar el contingut dels somnis joves, de qui comença a fer de mestre, i per revifar la passió́ de qui fa anys que s’hi dedica; també́ per a les famílies que els confien les seves criatures.

Entre desenes de preguntes mira d’ordenar les respostes que donen sentit a un ofici que ens ajuda, des de la petita infància, a construir-nos com a persones. Tracta d’aportar aquella pàgina que s’ha perdut en molts manuals pedagògics; la que connecta l’aprenentatge amb la vida de cada infant.



Subscriu-te a la llista per rebre els nous episodis, els enllaços i material complementari després de cada podcast👇🏽

Categories
Podcast

L’escola rural, espai d’oportunitats | Núria Burgada EP03

“Una mestra és una brúixula que activa els imants de la curiositat, el coneixement i la saviesa en els alumnes”

Núria Burgada

Parlem amb Núria Burgada, filla, mare, àvia, mestra d’escola, i apassionada de la muntanya, que ha estat 30 anys a l’escola Ridolaina de Montellà, a la Cerdanya.

Parlem de les escoles rurals des de l’exemple de Ridolaina, l’escola de Montellà. Parlem d’espais (dissenyats amb molt d’amor, molta ètica i molta estètica), de parteneriats que connecten l’escola amb el territori i el seu entorn, i també de les dificultats que afronten aquestes escoles. “És molt maca l’escola viva i activa però no arriba a tots els infants i és molt important que hi arribi a tots“.

Enllaços relacionats:


article recomanat

Articles destacats

El valor de l’escola rural
L’escola rural és una escola que educa des de la vida i per a la vida. Oblidada en altres èpoques, actualment es considera mirall de pràctiques educatives d’èxit i d’evidències positives fonamentades que en molts casos han esdevingut exemples per centres més grans.

Monogràfic l’Escola rural i els seus clarobscurs. Rosa Sensat

La Llei General d’Educació del 1970 que potenciava les concentracions escolars, va reduir la importància i funcionalitat de les ER perquè va fer desplaçar l’alumnat del Cicle Superior als centres comarcals, decisió que va comportar que moltes famí­lies, davant el canvi que haurien de fer els seus fills i filles, optessin per portar-los als centres comarcals ja des de cicles previs.

Altres articles relacionats:


L’escola rural: petita, pública i de poble.

Assumpta Duran oller, Xavier Geis Balagué, Miquel Payeró Pagès

Aquest llibre únic i tan especial representa la benvinguda al món escolar rural –l’escola de les tres P–, amb tot allò que és rellevant de compartir i que cal saber.

Els textos tenen la virtut de baixar a la realitat de qui ha d’afrontar la
situació i alhora mostrar la complexitat dels reptes que té al davant l’escola rural d’avui. Una eina imprescindible per a la mestra o el mestre que ha d’anar a treballar a l’escola rural o per a l’estudiant de magisteri que vulgui tenir un coneixement d’aquesta tipologia d’escola.

El llibre també va més enllà de la realitat rural per endinsar-se o inspirar models d’escola més grans, per tal que la crisi educativa viscuda en aquests anys sigui una oportunitat per repensar l’escola, el seu context, la mirada cap a l’entorn i el currículum, el com aprenem les persones… Una oportunitat que no només queda en l’àmbit de l’escola rural sinó que traspassa les fronteres i ajuda a reflexionar sobre un model d’escola competencial i atenta al que passa al seu entorn.

https://www.rosasensat.org/producte/lescola-rural-petita-publica-i-de-poble/


passaport edunauta

Passaport Edunauta

El Passaport Edunauta és un projecte pilot de creació d’oportunitats educatives i d’acreditació i reconeixement social d’aprenentatges fora escola per a infants de 3 a 12 anys, que catalitza i connecta tota la potència educativa d’un territori. 

La seva metodologia es basa en els anomenats passaports d’aprenentatge (learning passaports), on des d’un determinat territori o municipi s’anima i es celebra la participació en activitats extracurriculars obertes, dins i fora escola, a tots els seus infants, independentment del seu origen social, per tal d’ampliar la igualtat d’oportunitats educatives.

El Passaport Edunauta es construeix mitjançant 5 peces clau: un passaport físic, una xarxa local d’activitats, els aprenentatges invisibles, els edunautes i la celebració del viatge.

La galàxia dels edunautes està formada per les destinacions d’aprenentatge de cada municipi participant, que poden ser museus, centres cívics, biblioteques, escoles, entitats, associaciones, parcs i jardins, places i carrers, botigues i llibreries, universitats…

Més informació: https://www.passaportedunauta.cat/



Subscriu-te a la llista per rebre els nous episodis, els enllaços i material complementari després de cada podcast👇🏽

Categories
Podcast

Recerca educativa | Mercè Gisbert EP02

“Des de l’àmbit educatiu, la transferència de la recerca és un tema pendent”

Parlem amb Mercè Gisbert, Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, professora a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona especialitzada en l’estudi i la investigació de les tecnologies aplicades a l’educació.

Parlem d’innovació educativa, recerca i transferència. Parlem de competencies digitals, ús de tecnologies i elearning: “Utilitzar les eines tecnològiques no ens fa competents digitals; ens fa competents digitals incorporar-les de facto al nostre procés formatiu com a docents i els estudiants per a estudiar”.

Enllaços relacionats:


Xarxes entre escoles per a la millora educativa. Quines pràctiques són les més efectives?

El treball en xarxa entre centres educatius és una estratègia per facilitar la circulació de coneixement i l’aprenentatge entre iguals, i per donar resposta a reptes de sistema. Però, quin impacte té en l’alumnat i el professorat? L’evidència internacional indica que les xarxes de centres tenen un impacte positiu en els resultats d’aprenentatge de l’alumnat de totes les etapes educatives i en el desenvolupament professional dels docents.

https://fundaciobofill.cat/publicacions/xarxes-entre-escoles


Aprendizaje Visible para profesores

John Hattie

John Hattie és un catedràtic i investigador d’educació australià, que l’any 2008 va publicar el llibre Visible Learning, on s’analitzaven més de 800 metanàlisi de 50.000 articles d’investigació, que fan referència a més de 150.000 mides d’efectes, impactant en més de 240 milions d’alumnes. Una referència per entendre què funciona i què no en educació des de l’evidència.

I aquest nou volum, Aprendizaje visible para profesores, s’estructura segones les grans idees del primer, però estan presentades en la seqüència de decisions que els professors han de seguir de forma metòdica: preparar, començar, dirigir i finalitzar la classe o sèrie de classes. Igualment, es basa en el més significatiu descobriment a partir de l’evidència d’Aprenentatge visible, és a dir, que gairebé qualsevol intervenció podria establir una diferència en l’aprenentatge de l’estudiant i cal conèixer l’impacte de cadascuna d’elles.



Subscriu-te a la llista per rebre els nous episodis, els enllaços i material complementari després de cada podcast👇🏽

Categories
Podcast

Què és i què no és la innovació educativa? | Boris Mir EP01

“Si no hi ha experiència i no hi ha reflexió, aprendrem poc”

Parlem amb Boris Mir sobre innovació educativa, la diferència entre millora i innovació, mentalitat d’assaig i error, prototipatge, iteració, etc. també de com aprenem, de cultura organitzativa i de la importancia de llegir llibres.

Foto: diari Ara

Horitzó de Canvi (Escola Nova 21)

“L’objectiu final és que tot infant, independentment del seu context i condicions, pugui gaudir en qualsevol centre del Servei Educatiu de Catalunya d’experiències d’aprenentatge empoderadores i rellevants que li permetin desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat, sentit i benestar.

Enllaços relacionats:


14 apunts sobre educació

Gemma Ventura a Catorze.cat

https://www.catorze.cat/noticia/15041/14-apunts-sobre-educacio


Creating Innovators. The making of young people who will change the world.

Tony Wagner

Tony Wagner posa de manifest una provocativa mirada de per què la innovació és l’habilitat més essencial actual del món real i explora què han de fer els pares, els professors i els empresaris per desenvolupar les capacitats dels joves per convertir-se en innovadors. Wagner identifica un patró: una infància de joc creatiu condueix a interessos profunds, que en l’adolescència i l’edat adulta es converteixen en un propòsit més profund per als objectius professionals i de la vida. Joc, passió i propòsit: aquestes són les forces que impulsen els joves innovadors.

A continuació, Wagner analitza més àmpliament el sistema educatiu i mostra com podem aplicar aquest coneixement com a educadors i què poden fer els pares per compensar aquells casos de pobra escolarització. El resultat és un manifest oportú, provocador i inspirador i ens proporcionarà un full de ruta per crear els responsables del canvi de demà. Ho fa afegint molts vídeos curts i entrevistes que complementen el relat del llibre, des de David Kelley d’Ideo, Ashoka, High Tech High o el MIT Media Lab. http://creatinginnovators.com/ 


Color Carn

Taller d’autoretrat basat en el projecte Humanæ, d’Angélica Dass que podem trobar al CCCB fins al 19 de febrer.

El taller proposa que cada participant es faci un autoretrat i el pinti del color que més s’aproximi a la seva pell. A partir dels colors associats amb cada raça: blanc, negre, vermell i groc, juguem per trobar el color “real” de cadascú de nosaltres. Una dinàmica perquè cada participant explori el seu propi color, però també perquè també comenci a qüestionar l’anomenat “color carn”, alhora que crea una reflexió profunda sobre el color de la pell, la seva importància, la seva variabilitat i bellesa.

http://www.cccbeducacio.org/ca_ES/web/guest/activitats/-/institut/a_44201



Subscriu-te a la llista per rebre els nous episodis, els enllaços i material complementari després de cada podcast👇🏽